Premi Nacional de Recerca
Núria Sebastián, catedràtica de Psicologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), líder del grup de recerca Speech Acquisition and Processing (SAP) del Center for Brain Cognition (CBC)
Premi Nacional de Recerca al Talent Jove ex aequo
Eva M. Novoa, professora d’investigació ICREA i líder del Grup de Recerca d’Epitranscriptòmica i Dinàmica de l’ARN del Centre de Regulació Genòmica (CRG)
Premi Nacional de Recerca al Talent Jove ex aequo
Xavier Ros Oton, professor d’investigació ICREA i catedràtic del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona (UB)
Premi Nacional a l’Impuls de la Transferència del Coneixement
Hub d’innovació pediàtrica i4KIDS de l’Hospital de Sant Joan de Déu
Premi Nacional de Mecenatge Científic
Fundació FERO
Premi Nacional d’Innovació a la Creació d’una Empresa de Base Científica
Universitat de Girona i a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua per la impulsió de l’empresa Ecomemb, SL.
Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I
Fundació i2CAT i Sateliot
Premi Nacional de Comunicació Científica
Universitat Politècnica de Catalunya i El Tibidabo pel projecte Fisidabo
19.30 h. Inici
Presentació: Sra. Aurora Masip i Treig
Lectura núm. 1, veu en off
Terraplanistes i d’altres xerraires, Londres, 1846
Parlament de benvinguda
Hble. Sra. Núria Montserrat Pulido, consellera de Recerca i Universitats i presidenta de l’FCRI
Lectura núm. 2, veu en off
Fal·làcies pandèmiques, Ginebra, 2020
Lliuraments
Premi Nacional a l’Impuls de la Transferència del Coneixement
Premi Nacional de Mecenatge Científic
Premi Nacional d’Innovació a la Creació d’una Empresa de Base Científica
Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I
Premi Nacional de Comunicació Científica
Lectura núm. 3, veu en off
L’estigma del pacient zero, Quebec City, 1984
Lliuraments
Premi Nacional de Recerca al Talent Jove, ex aequo
Premi Nacional de Recerca
Parlament de cloenda
M. Hble. Sr. Salvador Illa i Roca, president de la Generalitat de Catalunya
20.40 h
Refrigeri
Peces musicals
Si ens falta l'aire
Et deixo la mà
Ara que ets aquí
D'una altra manera
Veu
Mariona Escoda
Piano
Andreu Dexeus, piano
Direcció artística
Jaume Lleixà
Veus en off
Jaume Lleixà i Montse Castaño
La mentida és consubstancial a l’esser humà i a la seva activitat. La ciència no se’n lliura, d’això. Però, a banda de patir les mentides, la recerca és i ha estat també una eina per a combatre-les. El que coneixem com a desinformació no és pas un fenomen recent. Les mentides de rerefons científic han existit sempre.
Samuel Birley Rowbotham, orador talentós i presumpte inventor anglès es troba avui d’un excel·lent humor. Admira ufà un fulletó de 16 pàgines de la seva autoria que encara fa olor a impremta. Hi sosté, basant-se en interpretacions literals de la Bíblia i experiments pseudocientífics, que la Terra és plana.
Escrit sota el pseudònim de “Parallax”, el seu pretès estudi científic proposa un model de la Terra com un disc pla amb el pol nord al centre i una barrera de gel al marge, l'Antàrtida. Acaba de ressuscitar el terraplanisme. Afortunadament, el filòsof i matemàtic Pitàgores, al segle VI aC i el també filòsof i erudit Aristòtil, al segle IV aC, ja havien defensat el model de la Terra esfèrica a la Grècia clàssica.
Va ser l’astrònom Eratòstenes, al segle III aC, qui va calcular la circumferència terràqüia amb una precisió notable. La forma esfèrica de la Terra va ser àmpliament acceptada per la majoria dels erudits i navegants a l'antiguitat clàssica i el Renaixement, sent ratificada per la primera circumval·lació al planeta, culminada per Elcano el 1522.
La desinformació científica ha adoptat diverses formes al llarg de la història i s’ha arrelat en l'imaginari col·lectiu. A banda del terraplanisme, ressorgit ara als Estats Units, la negació de l’arribada a la Lluna, tot i les evidències científiques que validen els sis allunatges del programa Apollo, és un clàssic, igual que el negacionisme climàtic. Les mentides pseudocientífiques actuals, multiplicades per les xarxes socials, són nombroses i impacten negativament sobre el coneixement i la salut de la població.
El divendres 5 de juny de 2020, quan portàvem confinats 82 dies per la pandèmia de la COVID-19, l’OMS va recomanar, via comunicat oficial, l’ús de la mascareta a llocs amb transmissió generalitzada de coronavirus.
En aquella data, tant l’organització com diferents agències verificadores i científics entrevistats als mitjans havien desmentit en incomptables ocasions informacions falses a xarxes socials com ara que les mascaretes provoquen deficiència d’oxigen o hipòxia per inhalació de CO2; que augmenten el risc de patir càncer; o que provocaven pleuresia o inflamació de la membrana que recobre els pulmons, entre d’altres múltiples i falses afeccions.
La pandèmia de la COVID-19 i les seves conseqüències sanitàries i socioeconòmiques van generar la tempesta perfecta per a la desinformació en el seu grau màxim: la generació i distribució massiva de notícies falses.
Fins al moment, el problema representat per les xarxes socials i Internet havia estat la sobreinformació i la pèrdua de qualitat de continguts implícita. L’abrupta irrupció del SARS-CoV-2 va venir envoltada d’un creixement exponencial de la informació falsa sobre el virus, els seus tractaments, expansió, mesures preventives i vacuna. Un fet que va afectar de ple la població i els mitjans.
El catàleg de fal·làcies va ser inabastable. Va tornar amb força la falsa connexió entre les vacunes i l'autisme, suggerida ja abans per un estudi fraudulent de 1998 del metge britànic Andrew Wakefield, publicat a The Lancet. Un article àmpliament desmentit per la comunitat científica global durant aquella època.
Altres falsedats en la mateixa línia van ser que les pandèmies segueixen un patró i es repeteixen cada cent anys; que beure una solució basada en lleixiu cura el coronavirus; que el 5G i el mosquit tigre el propaguen; que si pateixes la malaltia no et tornes a contagiar...
Una insuficiència renal causada per infeccions relacionades amb la SIDA va provocar aquell any la mort de l’auxiliar de vol homosexual Gaëtan Dugas, de 31 anys. En realitat, els diaris i televisions de mig món ja l’havien matat en vida uns anys abans. El cas del pacient zero del VIH és un despropòsit històric marcat per l’homofòbia i la desinformació. El tret de sortida de l’estigmatització de la SIDA.
Treballador d’Air Canadà, Dugas feia escales regulars a Nova York i l’Àfrica. Va ser assenyalat erròniament com el portador del VIH als Estats Units durant els primers anys de la pandèmia de la SIDA. L’acusació es va popularitzar després de sortir mencionat al llibre And the Band Played On, del periodista i activista gai Randy Shilts, mort de SIDA. Al text s’assignava a Dugas l'etiqueta de "Pacient O", amb la lletra “O” d’Outside California, per ser un infectat de fora d’aquell estat.
Després, el terme es va interpretar com a "pacient zero”, amb número. Investigacions científiques posteriors, incloses anàlisis genètiques del virus en mostres de l'època, van demostrar que el VIH ja circulava als Estats Units abans que Dugas s’infectés. Altres estudis, com el del biòleg Michael Worobey, de la Universitat d’Arizona, van revelar que el virus probablement va arribar a Nova York des del Carib al voltant de 1970.
És possible que cooperants haitians que s'havien infectat a l'Àfrica, on feien tasques d'alfabetització, portessin el virus als Estats Units, i aquest s'anés endinsant, a poc a poc, sense cridar l'atenció, en la població heterosexual abans de fer el salt a la comunitat gai. Des d’allà no només va passar a zones properes, sinó que es va estendre a altres parts del món, convertint-se en una pandèmia.
Gaëtan Dugas es va convertir en un boc expiatori. Una víctima de la por i l’estigmatització per motius d’orientació sexual que envoltaven la SIDA en els seus inicis. Un estigma social que, malauradament, ha prosseguit durant dècades.
L’estatueta dels Premis Nacionals de Recerca està confeccionada pel ceramista Jordi Serra Moragas des de 2012.
L’artista ha trobat en la plàstica genial de l’arquitecte català Antoni Gaudí la font d’inspiració per fer una peça que simbolitza un procés de creació que trenca motlles. Un mètode, el científic, que fa aparèixer, mitjançant la recerca i l’estudi, quelcom de nou que no existia i que ens fa avançar.
Una columna geomètrica d’argila esdevé un altre objecte per l’acció de la torsió, i per l’acció del foc, apareix l’ànima que porta amagada a dins. El resultat conforma una espiral sense fi cap als cims del coneixement coronada amb el signe “+” de l’excel·lència.
Les estatuetes són totes originals. Presenten, així, lleugeres diferències entre elles, en ser treballades a mà, prèviament a ser produïdes després al forn, en un procés artesanal que triga uns tres mesos.